Un estudi revela que la contaminació per plàstic a l’Antàrtic és cinc vegades pitjor de l’esperada

Som coneixedors de “les sopes de plàstic” que hi ha l’oceà Pacífic, i fins tot de la pol·lució existent a l’oceà Àrtic. Tanmateix, els científics pensaven que l’Antàrtic estava relativament lliure d’aquest particular tipus de contaminació. La realització d’un estudi recent per part de Universitat de Hull (Reino Unido), la Universitat Científica del Sur (Perú) i el British Antarctic Survey (BAS) ha desmentit completament aquesta hipòtesi. Els investigadors han descobert que els nivells de microplàstics en aquesta àrea son molt superiors als esperats.

La quantitat de microplàstics a l’oceà Antàrtic és cinc vegades major a la prevista, segons l’equip d’investigació internacional que ha elaborat l’estudi. Els microplàstics es defineixen com partícules minúscules (inferiors als 5 mil·límetres de diàmetre) que es troben en productes d’higiene personal com pastes de dents o sabons i que també provenen de les fibres de la roba o de la degradació dels residus de plàstic més grans.

Els científics van trobar residus de plàstic al voltant del continent antàrtic i del oceà Meridional, que té una mida de 20 milions de kilòmetres quadrats. Estimen que més de 500 kg de partícules de microplàstic provinents de productes de cura personal i més de 25,5 bilions de fibres de roba entren a l’oceà cada dècada a causa del turisme, la pesca i les activitats científiques d’investigació. Aquestes quantitats podrien ser fàcilment absorbides per l’oceà si s’escampessin de forma igual a l’aigua. No obstant això, els científics estan preocupats de que el plàstic s’acumuli en diversos punts calents de contaminació, causant problemes significatius a escala local.

Els acadèmics treballen amb l’opció de que el plàstic originat fora de l’àrea s’estigui mobilitzant a causa de la corrent circumpolar antàrtica, que flueix d’oest a est al voltant del continent. Anteriorment, a causa de la falta de dades, no s’havia tingut en consideració l’enorme potencial d’aquesta corrent. Actualment, s’estima que és la corrent més intensa de l’oceà global. Aquesta asseveració posa en relleu la extensió de la contaminació per plàstic en els oceans a nivell global: es calcula que una mitjana de 8 milions de tones d’aquest residu entra cada any en els nostres oceans. Paga la pena destacar que, del total de plàstic que sí acaba entrant en les cadenes d’escombraries, només el 29,7% del plàstic acaba sent reciclat.

La científica Catherine Waller, de la Universitat de Hull, autora líder de l’estudi difós aquest any en la publicació Science of the Total Environment, va dir que el ecosistema de l’Antàrtic és molt fràgil i que es pensava que l’àrea estava aïllada. Un dels majors perjudicis que suposa aquest problema pel medi ambient és el possible consum d’aquests microplàstics per part de la fauna. La població del krills -coneguts com les gambetes antàrtiques- estaria ingerint aquestes substàncies i, al seu torn, aquests serien devorats per animals mamífers més grans, com les balenes. Les conseqüències d’aquesta afecció en tota la cadena alimentària encara estan per explorar.

La coautora Claire Waluda, del British Antarctic Survey, va dir en una declaració: “Hem monitoritzat la presència de grans objectes de plàstic a l’Antàrtic per més de 30 anys. Encara que sabem que els residus de plàstic més grans poden ser ingerits per aus marines o causar embolics a les foques, els efectes del microplàsticen els animals marins a l’oceà Antàrtic son encara desconeguts.” Els responsables de l’estudi iniciaran una campanya per demanar una coordinació internacional per la urgent monitorització dels residus de plàstic a tot l’Antàrtic. Això serà a l’Antarctic Treaty Consultative Meeting del pròxim any 2018.