Desenvolupen un plàstic 100% biodegradable a partir de restes de pa
Bread4PLA, acrònim de “pa per plàstic”, inicia la
seva activitat l’any 2010 amb la meta d’aconseguir un polímer plàstic, respectuós amb el medi ambient, reciclant restes de pa i de brioixeria. Set anys
després, la seva idea ha arribat a bon port i han aconseguit el reconeixement internacional
gràcies l’acció conjunta d’AIMPLAS -Insitut tecnològic del
Plàstic de València-, el CETECE -Centre Tecnològic de Cereals
de Palència-, l’ATB -Institut d’Agricultura d’Alemanya- i el Biocomposites Centre de la Universitat de
Bangor del Regne Unit.
Un producte degradable i compostable
La iniciativa de
Bread4PLA es basa en la producció d’envasos d’un tipus de plàstic biodegradable i compostable elaborat a partir de restes de pa -com crostes o
residus de brioxeria-. La seva aplicació estaria especialment indicada per
envasar productes de fleca i brioixeria ja que, a més de les seves beneficioses
propietats pel medi ambient, evitaria
que els productes de pastisseria s’enrancissin. Així mateix, s’ha aconseguit atorgar-los
una vida útil de fins a 12 mesos.
Gràcies a la fermentació de les crostes i les restes
de pa de motlle i brioixeria, es pot obtenir àcid polilàctic (PLA), un polímer emprat en la producció d’envasos
i altres productes de plàstic. Fins ara, s'aconseguia a partir dels sucres del blat de moro o de la canya de sucre.
Paga la pena
destacar que, si bé la majoria dels productes són biodegradables per l’acció d’agents biològics en condicions
ambientals naturals, el que és realment importat és el durada requerida per la
seva degradació. En aquest sentit,
la compostabilitat d’aquests envasos
permet que el material es biodegradi en un període de temps relativament curt i que ho faci sense deixar residus visibles ni tòxics.
Dificultats per la seva implantació
Encara que s’ha
demostrat que el tractament i recuperació dels residus provinents del
pa per fabricar aquests envasos és totalment factible, el problema sorgeix en
la seva translació a gran escala.
En unes declaracions fetes a la cadena SER, la Rosa González, investigadora líder del projecte i membre de l’Institut del Plàstic de València, va
comentar que “els processos a escala industrial són altament productius, requerint
elevades quantitats de residus per poder efectuar el procés.
A més, la logística no està preparada per recollir la quantitat d’un mateix
residu suficient com per portar-lo a la planta on es fermenta i aconseguir l’àcid làctic”.
Tot i que la
investigació ha donat uns resultats que demostren la viabilitat de la seva tesi, els científics han assumit que la seva
aplicació al mercat, a curt termini és altament improbable: “Tècnicament és
possible. Si algun dia la gestió de residus es pot organitzar d’una altra
manera, intervenen organismes públics que facilitin aquesta recollida i transport...
potser en el futur sí que es pot treballar més en aquesta línia”.
El projecte Bread4PLA,
guanyador d’un Green Award en la categoria de medi ambient, ha aconseguit la
financiació gràcies al programa LIFE que atorga la Comissió Europea, distingint-lo
com una de les 15 millors iniciatives en concurs del últims 25 anys.
Comentarios
Publicar un comentario