Elaboren un nou plàstic biodegradable fet amb sucre i diòxid de carboni

Alguns plàstics biodegradables podrien en un futur estar fets de sucre i diòxid de carboni, substituint els plàstics insostenibles elaborats amb petroli cru.

Els policarbonats dels sucres ofereixen una alternativa més sostenible que els policarbonats tradicionals basats en BPA (bisfenol A), encara que el procés utilitza un químic altament tòxic anomenat fosgen. Tanmateix, els científics de la Universitat de Bath han desenvolupat, ara, una variant molt més segura i sostenible que afegeix diòxid de carboni i sucre.

El plàstic resultant té unes propietats físiques similars a aquells derivats de productes petroquímics, sent fort, transparent i resistent a les ratllades. La diferència crucial és que pot ser degradat de nou en diòxid de carboni i sucre, usant enzims de les bactèries que romanen en el terra.

El nou plàstic lliure de BPA podria potencialment substituir els policarbonats actuals en objectes com els biberons dels nadons o els envasos de menjar i, ja que el plàstic és biocompatible, podria ser usat en implants mèdics o com matrius en els transplantaments d’òrgans.

El doctor Antoine Buchard, investigador i membre del departament de química de la Universitat de Bath, va declarar que: “Amb una població en constant creixement, hi ha una demanda incrementada pel material plàstic. Aquesta nova formulació és una alternativa renovable als polímers basats en combustibles fòssils, potencialment més barat i, com és biodegradable, no contribuirà a la proliferació de residus en els oceans i en els abocadors”.

A més, va afegir: “El nostre procés utilitza diòxid de carboni en comptes de l’altament tòxic fosgen químic i produeix un plàstic que és lliure de BPA, de tal manera que, no només el plàstic resultant és mes segur, sinó que la seva producció és més neta”.

El doctor Buchard i el seu equip del Centre de Tecnologies Químiques Sostenibles, van publicar el seu treball en una sèrie d’articles a la revista Polymer Chemistry.

En particular, van utilitzar la naturalesa com a font d’inspiració per el procés, emprant un sucre trobat en l’ADN anomenat timidina com a bloc de construcció per fer un plàstic original de policarbonat amb molt de potencial.

L’estudiant de doctorat i autora dels articles, Georgina Gregory, va explicar: “la timidina és una de les unitats que forma l’ADN. Com ja està present en el cos, significa que aquest plàstic és biocompatible i pot ser emprat de forma segura per l’aplicació en l’enginyeria de teixits”.

Un altre dels beneficis que va destacar Georgina Gregory és la versatilitat de la composició d’aquest material: “Les propietats d’aquest nou plàstic poden ser modificades mitjançant el canvi de l’estructura química -per exemple, podem fer plàstic amb càrregues positives per a que les cèl·lules puguin adherir-se, fent-lo útil com a matriu per a l’enginyeria tissular”.

Els investigadors també han indagat en l’ús d’altres sucres com la ribosa i la manosa. El Dr Buchard va afegir: “Els experts tenen 100 anys d’experiència usant petroquímics com a material cru de manera que necessitem començar de nou usant matèria prima renovable com el sucre per fer la base de materials sintètics però sostenibles. És encara d’hora, però el futur es veu prometedor”.