La barrera flotant gegant que neteja els oceans dels residus de plàstic

A l’oceà, els residus de plàstic es descomponen en petites partícules. Aquestes es filtren i provoquen que s’acumulin toxines, com els ftalats o el bisfenol A, causant malalties crítiques i trastocant el sistema endocrí dels animals i tota la cadena alimentaria. El fet més perniciós és que, mentre un cúmul de deixalles pot ser eliminat físicament, no és possible fer-ho amb els minúsculs fragments en els quals deriva el plàstic després de deteriorar-se.

Una important iniciativa que aspira a eliminar una de les més grans àrees plagades de residus de la Terra, que es situa a l’oceà Pacífic i que concentra fonamentalment plàstics rebutjats, pot servir de pedra de toc per fer front a aquest greu problema.

La fundació Ocean Cleanup, posada en marxa per l’estudiant d’enginyeria neerlandès Boyan Slat, quan només tenia 20 anys, va anunciar el desenvolupament del seu sistema en un esdeveniment que va tenirlloc a Utrecht a principis de mes i que pretén arrancar en el següent any.

En Boyan Slat va comentar que l’operació més important començarà l’any 2018 en un sector conegut com “la sopa de plàstic del Pacífic”, una grandiosa amalgama feta bàsicament de residus de plàstic localitzada a la part septentrional del mateix oceà.


El pla marcat és clar. L’equip d’Ocean Cleanup utilitzarà una barrera flotant per empènyer lentament els plàstics fins a la riba. L’actualització del disseny original de l’eina guardonada en els premis Design of The Year de l’any 2015, permet que la barrera es mogui gràcies al corrent de l’aigua, en comptes d’estar fixada en el fons marí. Un cop a terra, els residus de plàstic seran reciclats i convertits en productes vendibles per ajudar a finançar el projecte.

“Vam pensar: i si en comptes de fixar el sistema al fons marí, el fixem en aquell nivell profund on el corrent d’aigua no és tan fort?” va dir Slat. “El sistema començaria a deixar-se emportar pel flux- però això seria totalment correcte perquè sempre que es mogui més lent que el plàstic, l’acabarem recollint”.

“L’elegància del disseny és que vam aconseguir fer-lo encara més simple” va afegir. “Es composa només d’una  barrera, un àncora, dues línies connectant-los i un punt central de recol·lecció pel plàstic”.


Una sèrie de barreres flotants es desplegaran per accelerar el procés. Slat creu que el nou sistema serà més eficient en termes de costos i més efectiu, potencialment reduint el període inicial de neteja de 10 a 15 anys.

Així mateix, va reconèixer la millora en la longevitat, ja que el dispositiu flotant no tindria que resistir la força de l’oceà empès en contra d’ell.

“Significaria que no tenim la necessitat de baixar a 4 km i mig de profunditat, representaria que no tenim que entendre la composició del fons marí, i també implicaria que el sistema no està fixat en una direcció, sinó que es lliure de deixar-se emportar i orientar-se per sí mateix exactament en la direcció de la qual el plàstic prové” va concloure Boyan Slat.


Les proves de testeig estan programades que comencin a l’oest de la costa americana per finals d’aquest any 2017. El primer desplegament en “la sopa de plàstic del Pacífic” succeirà en la primera meitat de 2018- dos anys abans de l’esperat.

La idea que va originar el projecte Ocean Cleanup se li va ocórrer a Slat l’any 2011. En aquell moment tenia 16 anys i estava de vacances a Grècia practicant busseig, quan va poder descobrir de primera mà la gran quantitat de residus de plàstic que hi havia. El jove Slat va desenvolupar la seva inquietud per millorar l’estat de l’aigua dels mars i dels oceans en un projecte escolar, pel qual va rebre un premi de la Universitat de Tecnologia de Delft.


La seva organització, a dia d’avui, compta amb més de 100 voluntaris, inclosos científics i enginyers, i té el suport de 15 institucions més. Es finança gràcies a donacions i crowdfunding, mètode amb el qual ha arribat a aconseguir gairebé dos milions d’euros. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Llegan las primeras carreteras hechas con plástico reciclado

Nacen los paneles solares con forma de flor que imitan el movimiento de los girasoles

Un nuevo estudio revela que la contaminación por plástico en el Antártico es cinco veces peor de lo contado