L’illa Henderson: l'espai més contaminat del món

Una illa del Pacífic inhabitada situada a milers de kilòmetres de la civilització s’ha convertit en el lloc més contaminat del planeta. Milers de fragments de plàstic són arrastrats a la seva costa permanentment provocant una densitat majúscula de materials rebutjats per metre quadrat.

L’illa Henderson, un escull situat al sud del Pacífic, mesura només 37,5 kilòmetres quadrats i les seves poblacions més properes es troben a 4800 km de distància. L’illa, territori del Regne Unit, és un lloc de refugi per una multitud d’espècies amenaçades com aus, petrells o tortugues verdes.

L’activitat humana ha convertit el que hauria de ser una illa paradisíaca idíl·lica en un abocador de deixalles. Més de 37 milions de trossos de plàstic -amb un pes estimat de 17 tones- han desembocat a la seva costa, posant en perill la flora i la fauna.

Les dades indiquen que cada metre quadrat de la platja presenta centenars de fragments de plàstic -incloent raspalls de dents, boies d’amarratge, xarxes de pescar velles, bosses de plàstic i recipients de cosmètics. La major part d’aquests residus han estat produïts en les últimes dècades i abandonats per la gent a milers de kilòmetres de distància.

Encara que la superfície de la costa està plena de plàstic, s’estima que aquests residus només representen la punta de l’iceberg del total que es trobaria a l’illa. Segons els investigadors que han publicat l’estudi a la revista científica PNAS, Jennifer Lavers i Alexander Bond, el 68% del plàstic està enterrat 10 cm per sota de la sorra.

A més, afegeixen, “la densitat dels residus és la més alta de tot el món. Es calcula que hi ha 671,6 residus per metre quadrat en la superfície de les platges”.

En aquesta illa remota mai s’ha realitzat cap acció de neteja, de manera que els alts nivells de residus trobats són una clara indicació de com el plàstic s’està acumulant a escala global, portat per les corrents oceàniques fins a punts com la costa de l’illa Henderson.

Un estudi realitzat el 1991 sobre la contaminació per plàstic en uns altres dos esculls apartats de la mateixa àrea, descrivia la situació com “aterradorament greu”. Tanmateix, aquest informe indicava que la proporció era menor a la d’1 residu de plàstic per metre quadrat, una xifra altament superada avui en dia en el cas de l’illa Henderson. Els investigadors estimen que des de 1991, els nivells de plàstic han incrementat entre un 7 i 80 per cent cada any.

Davant de la greu problemàtica, la doctora Lavers va admetre que “una vegada el plàstic està a l’oceà, és virtualment impossible per la tecnologia, poder treure’l completament”. Per aquesta raó, els esforços han de centrar-se en prevenir que les deixalles arribin a l’aigua de totes les maneres possibles. Educant a la ciutadania per a que es freni el littering a les platges, és un començament. Així mateix, són necessàries iniciatives que lluitin per la reducció de l’ús del plàstic i la utilització d’alternatives que no tinguin un impacte tan negatiu pel medi ambient.

Ha d’evitar-se que les més de 300 tones de plàstic que es produeixen a l’any i que no són reciclades, acabin en abocadors, incineradores o en els mateixos oceans, on suposen una amenaça terrible que ja no només ens afecta a nosaltres mateixos, sinó que perjudica, sobretot, la flora, la fauna i el medi ambient.